SINTAXI

És un grup de paraules que té un sentit complet. Es compon d'un SN (que fa la funció de subjecte) i un SV (que fa la funció de predicat) entre els quals hi ha una relació de concordança.

No em va agradar gens aquella pel·lícula
Pred. Subj.
Sintagma nominal: El nucli és un nom. També pot ser un pronom.
Sintagma verbal: El nucli és un verb.
Sintagma adjectival: El nucli és un adjectiu.
Sintagma adverbial: El nucli és un adverbi.
Sintagma preposicional: Preposició més Sintagma Nominal.

Determinats	Articles	el, la, els, les	Els carrers
	Demostratius	aquest, aquell, aquesta, aquella...	Aquells carrers
	Possessius	el meu, la meva, els nostres...	Els seus carrers
Quantificadors	Numerals	trenta, el primer, una dotzena...	Dos o tres carrers
	Quantitatius	quantes, molta, bastant, tant...	Bastants carrers
	Indefinits	qualsevol, algun, un, cada...	Alguns carrers
Interrogatius		quin, quina, quins, quines,...	Quins carrers?
Adjectius		estret, ample, brut, net...	El carrer estret
Sintagmes preposicionals		del mig, amb botigues, sense sortida...	Un carrer sense asfalt
Frases que fan d’adjectiu		on visc, que hi ha darrere, de què parles	El carrer on jo visc

SINTAGMES:
Nucli/ Perifèria
SN: Especificador + Nucli + CN
Altres: ESpecificadors/ nucli + complements.

COMPLEMENT DIRECTE:
verbs transitius: accepten complement directe.
verbs intransitius: no accepten complement directe.

La policia ha detingut els lladres.
Els lladres han estat detinguts per la policia.

a + CD
Ajudaré a la meva mare
Acompanyaré a les meves amigues.
Estimo a el Pere.

al = a + el
als = a + els

CD indeterminat -> en
si porta algun quantitatiu, aquest es manté.
Ex:
Compraràs el pa? Sí, el compraré.
Compraràs pa? Sí, en compraré.
Tens molta gana? Sí, en tinc molta.
                           No, no en tinc gaire

CD -això
      - allò                       => HO
      - una oració 
Ex:
Has vist això? No, no ho he vist.
Vas comprar allò? Sí que ho vaig comprar.
Has vist que plou? Sí, ja ho he vist.

POSICIÓ DELS PRONOMS FEBLES:
Els pronoms febles es posen davant del verb menys  quan el verb és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu.
Ex:
El veuré
Veient-lo
Veieu-ho

Quan el verb és un passat perifràstic, o una perífrasi verbal, podem posar els pronoms febles davant o darrere del verb.
Ex:
Ens va ajudar
Va ajudar-nos
El devia trobar
Devia trobar-lo

Si hi ha més d'un pronom, els posarem tots davant o tots darrere del verb.

Quan els pronoms febles van darrere del verb, van units a ell o entre ells per apòstrof o per guionet.
En cas de combinació de pronoms, l'apòstrof es posa el més a la dreta possible.

Me'l va donar.
Me l'ha donat.

CI:

Substitueix a l'afectat pel CD.

a/per a

Dóna menjar a les gallines
           CD       CI

He fet un jersei per a la meva neboda
             CD                 CI

Substitució del CI:
Substituïm els complements indirectes de primera i segona persona amb els mateixos pronoms amb què substituïm els complements directes.

Ex:

Em va ajudar.
CD

Em tornarà els discos.
CI                  CD

Quan el complement indirecte és de tercera persona, el substituïm per li si és singular i pel pronom els si és plural.

CD                                        CI
el <- a ell                     - li                   
la <- a ella                   - li
els <- a ells                  - els
les <- a elles                - els

Substitució dels complements directe i indirecte:

Posarem primer el pronom que fa de complement indirecte, i després el que fa de complement indirecte.
Ex:

Em va donar la mà.
CI                 CD

Me la va donar.
CI CD

CI + CD
Ex:
Ens va tornar l'abric -> ens el va tornar.
CI                  CD        CI  CD

Combinació de pronoms febles (CD+CI):
Posarem primer el pronom que fa de complement indirecte i després el complement directe.
                                                                       Em va donar la mà
                                                                       CI                   CD
                                                                       Me la va donar
                                                                       CI CD
CI  CD CD CI                                                            
li + el  =  l'hi
li + la  =  la hi
li + els =  els hi
li + les  =  les hi

CI
a ells ->   els
a elles -> els

CD:
CD indeterminat -> En
CD neutre (això, allò, oració) -> Ho

COMPLEMENT PREPOSICIONAL (CPrep) o DE RÈGIM VERBAL (CRV)

Hi ha determinats verbs que necessiten un complement començat per una determinada preposició, sempre la mateixa per a cada verb.
Ex:
- aspirar a
- recordar-se de
- col·laborar amb
- pensar en

Sustitució del complement preposicional:
Si comença per la preposició de, el substituïm per EN.
En tots els altres casos, el substituïm per HI.

Ex:
- Aspiro a la felicitat - hi aspiro
- Em recordo de la seva cara - me'n recordo
- Col·labora amb una ONG - hi col·labora
- Pensaré en tu - hi pensaré.


Canvi i caiguda de preposició
Davant d'un infinitiu verbal només podem posar les preposicions a/de. Si hi va un altre preposició l'hem de canviar per una d'aquestes dues.

Complement atributiu o Atribut
És un complement que necessiten els verbs copulatius (ser, estar i semblar). També se'n diu predicat nominal. Els verbs copulatius es limiten a posar relació entre el subjecte amb alguns dels seus atributs, característiques o estats.
Els verbs ser o estar, poden no portar atribut si porten complement circumstancial de lloc.

Ús dels verbs ser i estar:
En català les coses sempre són, mai no estan.
Pel que fà als éssers animats (animals i  persones), quan es troben en un lloc, farem servir el verb ser. Només farem servir el verb estar quan es sinònim de viure o passar un temps en un lloc.
En el cas que portin atribut, en lloc de complement circumstancial de lloc, es com en castellà. Ser per atributs inherents al subjecte. I quan es tracta d'un estat definitiu farem servir el verb ser.


Substitució del complement atribut:

si l'atribut és indeterminat el substituïm pel pronom "Ho"

si és determinat el substituïm pels pronoms "El, la, els, les"

si el volem emfatitzar el substituïm per "En"

Ex:

El seu pare és metge? Sí que ho és.

En Pere és l'entrenador? Sí que l'és.

La Maria és simpàtica? Sí, n'és molt.

SUBSTITUCIÓ DE COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS:

CC -> HI

CCL iniciat per la preposició de -> EN

CCT -> no es poden substituïr.

Ex:

Puja amb ascensor -> Hi puja

Camina de pressa -> Hi camina

Vaig a la piscina -> Hi vaig

Vinc de la piscina -> En vinc.

Complement Predicatiu (CPred.)
El complement predicatiu complementa al verb i al subjecte o bé al verb i al complement directe.
Necessita concordar amb el subjecte o el complement directe al quals complementa.
ATENCIÓ a confondre el complement predicatiu amb el complement circumstancial de mode perque tots dos responen a la pregunta Com? feta al verb, però el complement circumstancial de mode només complementa al verb i acostuma a ser un adverbi o una locució adverbial.  Mentre el complement predicatiu acostuma a ser un complement predicatiu.

Substitució del complement predicatiu.
El CPed el substituïm pel pronom HI. excepte quan es tracta dels verbs fer-se o dir-se que el substituïm pel pronom pel pronom EN.