18/11/13

Vaig ser molt feliç en aquell viatge. Recordo que teniem el projecte de fer el recorregut en 4 cotxes i de portar  l'equipatge més imprescindible. El meu primer festeig, ,primer enuig seriós, el meu primer primer mareig important, tot va succeir en aquell viatge. L'únic problema important va que en Gerard va adjudicar-me en Jeremias i Gertrudis de cotxe,  però aviat vaig desfer-me d'aquells mamarratxos vaig engegar-los a passeig i vaig deixar-los tirats a la carretera perquè es van passar molt i no en mereixen cap respecte. Al vespre desprès d'una dutxa una mica de xampany i una estona de regateig amb la Joana, vaig arregla-ho per anar amb el Jesús i la Gemma, que són gent "cachonda" i no et punxen constantment, ni pretén donar una imatge falsejada.

25/11/13

Ara, el que mes greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina, altres vegades també li havia anat de un pel ,però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a corre. L'historia del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància, allà on la memòria semblava aturar-se. I entre tots els records, la figura de l'avia envoltada pels nets que traïent, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí. després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Allà, amb l'oïda parada per no ser sorprès, la salt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tan llunyà.

13/01/14

I per no caure en descrèdit als ulls de les sufragistes d’avui dia, quan dic treballadors, també em refereixo a les treballadores. Ja em conec això de sentir-se obligat ha fer equilibris verbals monstruosos amb els dos sexes plegats a la llengua, i com que les mes afectades solen ser les dones que treballen, perquè son elles les que reben primer  estic força convençut que una mare soltera, o una casada jove que ahir encara tenia feina en una cadena de fabricació davant d’una màquina de desespinar, peixos o en una fàbrica de bombetes ara no agafar el coltell, es clar, però sí  que ha  dirigit bé el punt de mira, sols les dones son tan conseqüent.

10/02/14

Tintin immortal

Un sentiment poc familiar d’aflicció aclaparà Tintin, una aflicció que s’endinsava tot traspasant la capa d’angoixa pels horribles tràngols fins a un lloc que li era desconegut. Aquest nou sentiment arrossegava com Milú arrossegava  llavors l’os, com no sentia cap plaer amb les mossegades i mastegades del seu interior i amb aquelles fiblades va fluir aleshores una cremor a la boca. Com podria existir res que cremes més que aquella flor ardent, ni tan sols el Sol que esperava  al exterior de la cova quest sentiment era el que els adults anomenaven remordiment el càstig de la culpabilitat.