martes, 3 de diciembre de 2013

18/11/13
Vaig ser molt feliç en aquell viatge. Recordo que teniem el projecte de fer el recorregut en 4 cotxes i de portar  l'equipatge més imprescindible. El meu primer festeig, ,primer enuig seriós, el meu primer primer mareig important, tot va succeir en aquell viatge. L'únic problema important va que en Gerard va adjudicar-me en Jeremias i Gertrudis de cotxe,  però aviat vaig desfer-me d'aquells mamarratxos vaig engegar-los a passeig i vaig deixar-los tirats a la carretera perquè es van passar molt i no en mereixen cap respecte. Al vespre desprès d'una dutxa una mica de xampany i una estona de regateig amb la Joana, vaig arregla-ho per anar amb el Jesús i la Gemma, que són gent "cachonda" i no et punxen constantment, ni pretén donar una imatge falsejada.

25/11/13
Ara, el que mes greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina, altres vegades també li havia anat de un pel ,però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a corre. L'historia del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància, allà on la memòria semblava aturar-se. I entre tots els records, la figura de l'avia envoltada pels nets que traïent, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí. després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Allà, amb l'oïda parada per no ser sorprès, la salt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tan llunyà.

13/01/14
I per no caure en descrèdit als ulls de les sufragistes d’avui dia, quan dic treballadors, també em refereixo a les treballadores. Ja em conec això de sentir-se obligat ha fer equilibris verbals monstruosos amb els dos sexes plegats a la llengua, i com que les mes afectades solen ser les dones que treballen, perquè son elles les que reben primer  estic força convençut que una mare soltera, o una casada jove que ahir encara tenia feina en una cadena de fabricació davant d’una màquina de desespinar, peixos o en una fàbrica de bombetes ara no agafar el coltell, es clar, però sí  que ha  dirigit bé el punt de mira, sols les dones son tan conseqüent.

10/02/14
Tintin immortal

Un sentiment poc familiar d’aflicció aclaparà Tintin, una aflicció que s’endinsava tot traspasant la capa d’angoixa pels horribles tràngols fins a un lloc que li era desconegut. Aquest nou sentiment arrossegava com Milú arrossegava  llavors l’os, com no sentia cap plaer amb les mossegades i mastegades del seu interior i amb aquelles fiblades va fluir aleshores una cremor a la boca. Com podria existir res que cremes més que aquella flor ardent, ni tan sols el Sol que esperava  al exterior de la cova quest sentiment era el que els adults anomenaven remordiment el càstig de la culpabilitat.

Lliteratura

ELS TROBADORS:
- lletra i música
- en occità provençal.
la lírica trobadoresca és la primera manifestació literària culta en llengua romanç.

MÈTRICA I VERSIFICACIÓ:

El poema:
En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenomens, com són l'elisió, la sinalefa i el hiat. Isosil.làbics: igual nombre de síl·labes 
Anosil.làbics: diferent nombre de síl.labes 
Elisió: que el 
Sinalefa: I ab-surd 
Hiat: qui en 
Art menor: Fins a 8 síl.labes 
Art major: 9 síl.labes o més.
Decasíl.labs: 10 síl.labes 
Alexandrins: 12 síl.labes 
Cesura: Pausa a l'interior del vers que el divideix en dues parts. Que s'anomenen hemistiquis. 
Versos masculins: els que acaben amb paraula aguda (ritma masculina)
Versos femenins: els que acaben amb paraula plana (ritma femenina)
Cesura masculina: si el primer hemistiqui acaba en paraula aguda. 
Cesura femenina: si el primer hemistiqui acaba en paraula plana.
si es repeteixen tots els sons: consonant.
si es repeteixen només les vocals: asonant.

SÍ COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT... 

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert 
quan és sobrat per son semblant qui el força, 
ne torna mai fins ha cobrada força 
per destruir aquell qui l’ha desert, 
tot enaixí em cové llunyar de vós, 
car vostre gest mon esforç ha confús: 
no tornaré fins del tot haja fus 
la gran paor qui em tol ser delitós.

ESTROFISME, MÈTRICA I RIMA:
1. Quantes estrofes de quants versos: 1 estrofa de 8 versos.
2. Quantes síl·labes tenen els versos: versos decasíl·labes. 4+6.
3. Versos masculins o femenins? Censura masculina o femenina? Versos masculins, menys dos i tercer, femenins. Cesura masculina.

ACTIVITATS:
Pg. 17:
5. Llegeix el poema "No em passa així com al petit xiquet" i contesta:
a) En quines parts es pot dividir el poema?
Formalment, en 4 estrofes. Pel que fa al contingut, hi ha 3 parts (1- xiquet, 2-ell, 3-dama)
b) Quina figuració retòrica apareix en el primer vers?
No em passa així com al petit xiquet. -> Comparació.
c) Els senyors a qui serveixen el xiquet i el poeta són similars?
El primer és un senyor que compleix els seus deures, i el segon no, és massa orgullosa i no li fa cap cas.
d) En què es diferencia el poeta de la resta de la gent?
Lluita pel que vol, no es conforma amb qualsevol cosa, però ho paga amb la solitud i les seves penes.
e) Quin senyal utilitza? Quina virtut s'hi destaca?
Plena de seny, el seu seny, la seva intel·ligència.
f) Copia els versos en què el poeta manifesta la preferència per l'amor intel·lectual.
Plena de seny, lluny de mi el desig tort,
herbes no es fan dolentes al meu riu;
Siga comprès que dins el meu cor viu
el pensament, segur com en bon port.

6. Llegeix el poema "Tal com el brau..." i resol les qüestions:
a) A qui es refereixen els dos braus del poema?
A ell i a la dama.
b) Amb quines armes l'ha vençut la dama?
Amb un gest d'esforç.
c) Explica el significat dels dos darrers versos.
Que no tornarà fins que hagi vençut la por que li impedeix ser feliç.
d) Compta les síl·labes dels versos i assenyala'n, també, la rima.
Són decasílabs.
10
11
10
9
10
10
10
10
desert- desert, força- força, vós- joiós, batut- abatut.