Lliteratura

ELS TROBADORS:
- lletra i música
- en occità provençal.
la lírica trobadoresca és la primera manifestació literària culta en llengua romanç.

MÈTRICA I VERSIFICACIÓ:
El poema:
En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenomens, com són l'elisió, la sinalefa i el hiat. Isosil.làbics: igual nombre de síl·labes 
Anosil.làbics: diferent nombre de síl.labes 
Elisió: que el 
Sinalefa: I ab-surd 
Hiat: qui en 
Art menor: Fins a 8 síl.labes 
Art major: 9 síl.labes o més.
Decasíl.labs: 10 síl.labes 
Alexandrins: 12 síl.labes 
Cesura: Pausa a l'interior del vers que el divideix en dues parts. Que s'anomenen hemistiquis. 
Versos masculins: els que acaben amb paraula aguda (ritma masculina)
Versos femenins: els que acaben amb paraula plana (ritma femenina)
Cesura masculina: si el primer hemistiqui acaba en paraula aguda. 
Cesura femenina: si el primer hemistiqui acaba en paraula plana.
si es repeteixen tots els sons: consonant.
si es repeteixen només les vocals: asonant.

SÍ COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT... 

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert 
quan és sobrat per son semblant qui el força, 
ne torna mai fins ha cobrada força 
per destruir aquell qui l’ha desert, 
tot enaixí em cové llunyar de vós, 
car vostre gest mon esforç ha confús: 
no tornaré fins del tot haja fus 
la gran paor qui em tol ser delitós.

ESTROFISME, MÈTRICA I RIMA:
1. Quantes estrofes de quants versos: 1 estrofa de 8 versos.
2. Quantes síl·labes tenen els versos: versos decasíl·labes. 4+6.
3. Versos masculins o femenins? Censura masculina o femenina? Versos masculins, menys dos i tercer, femenins. Cesura masculina.

ACTIVITATS:
Pg. 17:
5. Llegeix el poema "No em passa així com al petit xiquet" i contesta:
a) En quines parts es pot dividir el poema?
Formalment, en 4 estrofes. Pel que fa al contingut, hi ha 3 parts (1- xiquet, 2-ell, 3-dama)
b) Quina figuració retòrica apareix en el primer vers?
No em passa així com al petit xiquet. -> Comparació.
c) Els senyors a qui serveixen el xiquet i el poeta són similars?
El primer és un senyor que compleix els seus deures, i el segon no, és massa orgullosa i no li fa cap cas.
d) En què es diferencia el poeta de la resta de la gent?
Lluita pel que vol, no es conforma amb qualsevol cosa, però ho paga amb la solitud i les seves penes.
e) Quin senyal utilitza? Quina virtut s'hi destaca?
Plena de seny, el seu seny, la seva intel·ligència.
f) Copia els versos en què el poeta manifesta la preferència per l'amor intel·lectual.
Plena de seny, lluny de mi el desig tort,
herbes no es fan dolentes al meu riu;
Siga comprès que dins el meu cor viu
el pensament, segur com en bon port.

6. Llegeix el poema "Tal com el brau..." i resol les qüestions:
a) A qui es refereixen els dos braus del poema?
A ell i a la dama.
b) Amb quines armes l'ha vençut la dama?
Amb un gest d'esforç.
c) Explica el significat dels dos darrers versos.
Que no tornarà fins que hagi vençut la por que li impedeix ser feliç.
d) Compta les síl·labes dels versos i assenyala'n, també, la rima.
Són decasílabs.
10
11
10
9
10
10
10
10
desert- desert, força- força, vós- joiós, batut- abatut.