No una Casa

NO UNA CASA "Si ara poses la mà que em faci una teulada damunt del front, serà sencera una caseta: el pit, una paret, i m'amago al racó que fa amb l'altra paret, el braç." I fora, dona, mira la serralada dels coixins: el recer on se't recull el càndid ample hivern dels llençols. A la carena, mira l'or tebi de la làmpara, sol clavat a la posta que sagna delicat i no diu que sofreix. És el nostre paisatge, dona. Fins a arribar-hi jo també he corregut camins dubtosos. Dona, amaga més la cara al racó del meu pit. No em miris, i no em deixis veure'm dins els teus ulls la figura poc certa, sense pedra ni aplom. Gabriel Ferrater